Em preparo per Sicília aquest estiu amb, és clar, El gattopardo. La novel·la sobre el final d'una època i el retrat d'un pesonatge que simbolitza aquest trànsit, el príncep de Lampedusa. M'agrada aquest relativisme tan aristòcrata que potser comparteixo una mica massa de pensar que allò que ha de ser serà, aquest seu menyspreu idealista, aquesta seva acceptació del temps que passa... i em començo a fer una mica a la idea de la calor que deu fer a l'illa.
1 comentari:
No he llegit el llibre, però si supera a la pel·lícula ha de ser genial.És una de les pel·lícules que més m'han agradat.
Val la pena llegir el llibre?, t'ha agradat?
Publica un comentari a l'entrada