Des de la finestreta del Rodalies que em du i em torna cada dia a i de Mataró busco sovint metàfores per descriure el color i la textura del mar tan pròxim i tan variable. Bartra ho fa tan fàcil:
"el vent llaura la mar amb arada invisible
en el dia tranquil"
Maragall, el poeta és clar, també resol amb genialitat el color d'aquest meu mar després de les rierades
"I ha aparegut el mar, que la rojor
de les rieres en tacava la blavor
(...)
Pobra mar blava!)"
1 comentari:
Quines ganes d'agafar el tren de què parles i d'admirar aquesta mar... El Maresme, des de fa uns estius, s'ha convertit en el meu mar qüotidià: m'agrada més que el Garraf, que és on vaig néixer! (però no ho diguis a ningú).
Per al proper curs sóc a llistes del Maresme-Vallès Oriental... Amb una mica de sort, el vent bufa del meu favor i em planta a la costa...
Publica un comentari a l'entrada