I cap genialitat
al Verdi tres dones tres, entre les quals la Maribel Verdú disfressada de lagarterana pels Monegros, belleses edulcorades, històries falses (una tonta romanticona de començaments del segle XX, violada dins del túnel de Canfranc) (postguerra inexplicada entre el cierzo) (càncer en les increïbles manifestacions saragossanes de la transició) En fi: de tu ventana a la mía.
I després Le Havre, una mica millor sí, però ho sento Núria i Marta em costa d'entrar en aquest to ingenu-poètic-Amélie que tractar el tema de la immigració. i aquest nano és tan atontat... hi havia una altra pel·lícula amb temàtica idèntica que em va agradar molt més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada