diumenge, 25 de novembre de 2012

Fedó (Diàlegs), Plató

M'hi porta l'Steiner i les ganes de llegir en versió original i sense intermediaris l'episodi magnífic de la mort de Sòcrates. Sense intermediaris és un dir perquè el recurs estilístic de Plató consisteix en fer veure que Fedó refereix allò que Sòcrates ha explicat a Cebes, Critó i altres deixebles en una espècies de trama dins de la trama a l'estil de les famoses nines russes. Lectura en diagonal a estones, és clar, però apassionants en molts moments aquestes reflexions sobre la immortalitat de l`ànima de fa més de dos mil cinc-cents anys (resto bé?) (com diu l'Steiner quin gran fenomen l'eclosió del pensament filosòfic a la Grècia clàssica! just acabats de sortir del Neolític...)

qüestions al voltant de la lectura del Fedó del R. Alcoberro