que esplèndid aquest James! M'ho sembla ja des del començament, amb aquesta presentació dels tres personatges masculins al voltant d'una tassa de te al jardí de Gardencourt i amb l'arribada sorprenent i silenciosa d' Isabel. I després tota la seva peripècia vital, d'Anglaterra a la Toscana i a Roma, i els seus pretendents... i amb aquest únic petó en tota la novel·la, i aquest cosí tan estimable ... i ella contemplant des de la seva llibertat d'esperit les coses bones i les coses dolentes . És un llibre que em relaxa , que em flueix tranquil malgrat tantes anades i vingudes i és que quin segle més magnífic aquest XIX des del punt de vista novel·lístic!
http://lamujerjusta.blogspot.com.es/2008/08/el-retrato-de-una-dama-1881-henry-james.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada