Cartes del festeig, Joan Maragall i Clara Noble

Un epistolari senzill i gairebé vulgar, que no aporta gaires pistes per entendre res del gran poeta. Sorprèn que les cartes fossin en castellà però és que ella era anglesa. Els convencionalismes del festeig de l'època no deixen traspuar ni una gran personalitat ni un  llenguatge literari ni tan sols en potència. Sembla que la família n'impedia la publicació. Comprensible.

"es que cuando imagino verte con el cabello suelto como me dices, y escribiéndiome, me entra un frenesí y una cosa que si te tuviera delante, pobre de ti ¡ay, Clara de mi alma, qué hermosa debes estar, ay! Ruchita mía .."