Y volver, volver, vooooolveer

Potser molt a perdre i poc a guanyar (almenys des del punt de vista del prestigi ). K. Jarrett diu que és com si Guardiola tornés al Barça. Però avui he tingut la sensació que m'hauria fet mandra recomençar a Via Augusta.

Teòrics i pràctics

Claude Lessard:

"Les enseignants « interprètent » le changement de diverses manières. Certes, ils essaient de le comprendre en fonction de leurs valeurs — le non redoublement heurte le principe méritocratique ou il conforte une éthique de la sollicitude — ; ils l'évaluent aussi en fonction de leurs « intérêts » — qu'exigera de moi ce changement ? Que m'apportera-t-il ? — enfin, ils tenteront d'en comprendre le contenu — qu'est-ce qu'une compétence ? En quoi, cela diffère-t-il d'une capacité ? d'une habitude ? d'une attitude ? d'un automatisme appris ? Est-il vrai que les connaissances et leur transmission deviennent désormais secondaires ? —. Aussi, parce que ce sont des praticiens avant d'être des théoriciens de leur enseignement, ils chercheront à savoir comment faire ?  — comment différencie-t-on sa pédagogie ? Comment mettre en œuvre dans une matière à contenu comme l'histoire, une approche dite par compétences ? Comment et avec quels outils, évalue-t-on des compétences ? Dans les conditions réelles de ma pratique ? Toutes ces questions sont légitimes. Elles ne doivent en aucun cas être décriées comme symptômes de résistance au changement. Un collègue affirmait récemment que la résistance au changement était une forme essentielle d'appropriation: il y a beaucoup de vrai dans cette affirmation. Pour qu'il se fasse une tête d'une proposition qui lui est faite, l'acteur doit mettre celle-ci à distance dans un premier temps, afin d'y voir clair."

http://www.cafepedagogique.net/lemensuel/larecherche/Pages/2015/159_1.aspx#a2

Traduce niño...

El lladre del Guernica, de David Cirici

Miró, Picasso, una galerista i una pintora-restauradora ex-enrotllades, un professor d'història de l'art també ex-enrotllat, quadres robats i perduts arran de l'Exposició del 36, fins i tot nazis i un tractor per les carreteres de França amb una parella de cosins també enrotllats, un vell a Aix-en-Provence.... de fet el més interessant és haver conegut la història del quadre El segador de Joan Miró i segurament la competència i la gelosia  entre Miró i Picasso. Sí, ho sento amics/gues curriculars, no és cap genialitat.

Ho explica en David Cirici (no tan bé com jo):

defensa de les- ideologies

lo que mueve al mundo son las ideas y (...) asimismo, son imprescindibles las ideologías, entendidas estas como la formulación políticamente operativa de las ideas para que estas se traduzcan en hechos. (JJ Lopez Burniol)
http://www.almendron.com/tribuna/politica-y-decoro/

Els quaranta dies del Musah Dagh, de Franz Werfel

He estat no quaranta però si més de quinze dies submergit en la lectura d'aquesta obra poderosa i incisiva. jo m'apunto a tot i evidentment si m'agrada la literatura, la politica, la història i la geografia això era per mi: personatges versàtils i contradictoris, el genocidi del poble armeni, la  decadència de ,l' imperi turc, pastors protestants alemanys a Istambul, dones franceses casades amb potentats armenis ... i els congostos amb alzines, els penya-segats  sobre la Mediterània, la vall de l'Orontes i al nord la carretera que uneix Alexandretta amb Aleph.

No val la pena fer-ne comentaris literaris si la força històrica és tan colossal.

I mirant el Google earth i aquest mapa tota l'estona

i he trobat al youtube una peli de l'any 1980

https://www.youtube.com/watch?v=n2V4Ti0RetA

Gregorio Luri

Luri és especialista en criticar els altres (o els corrents, o les ideologies, o les lleis) fent-los dir el que no diuen. Sobretot si fa referència a altres, corrents, ideologies o lleis de tendència progressista . De fet, és una cosa que fa molta gent. Avui a l'Ara es carrega la interdisciplinarietat, com sempre, fent-ne caricatura.
http://www.ara.cat/suplements/criatures/complexitat-interdisciplinarietat_0_1412858701.html

Requiem pour l'Est, d'Andreï Makine

Interessant aquest llibre, memorial de la Tiat i en Xavier Abella. Havia llegit de Malékine El testament francès i m'havia agradat molt. Bé aquest recorregut per la història de la URSS i les seves guerres , amb la perspectiva de les tres generacions que van viure la guerra freda i la primera i segona Guerres mundials. I les corresponents entreguerres. Sí, la gràcia és que ho fa desordenat.

Au centre de ce labyrinthe d'émotions, un narrateur, médecin militaire engagé par les services de renseignements soviétiques. C'est à lui que l'auteur confie la lourde tâche de se faire le porte-parole des déshérités. Nous l'écoutons retracer l'hallucinant destin de son grand-père Nikolaï, qui, subissant en Russie les oppressions des années 1920, déterre une femme enceinte à qui il sauva la vie et celle de son enfant, et qui devint ce père traversant en somnambule la barbarie de la SecondeGuerre mondiale. (l'Express)

Pedagogia internacional

Trobar als articles estrangers de pedagogia els mateixos temes que estan sobre la taula a casa nostra fa com una petita il·lusió. Competències,  aprendre a aprendre, avaluació externa... No estem tan sols en els dubtes. El laberint és global. (Malgrat el Nepal,  Maria Castellví )

Museu d'Arqueologia

el foc fa 500.000 anys
els Neandertals i els Sapiens van conviure uns 10.000 anys a Europa
el Cogul encara no saben si és neolític o paleolític
si troben destrals és que és neolític perquè les feien servir per arrasar boscos i guanyar terrenys per conrear
preciosos braçalets de la senyora de les muntanyes el -1.500 però, noi, a aquelles èpoques a Egipte feia segles i segles que feien piràmides!
Els ibers vivien en cases molt apretades! i amb carrers i barris. Societat guerrera dominaven bé els metalls: falcates!

El Museu Arqueològic està molt bé.

Les combattants

Potser aquest final es carrega la tesi que presumíem des de la perspectiva de gènere. Però és que potser les tesis de les pel·lícules no són en la seva trama ni en el seu desenllaç sinó simplement en el tema que plantegen, en el problema, fins i tot només en l'ambient. (va fes-te l'intel·lectual: Anna Karenina, Madame Bovary, Mrs. Dalloway...). Noia dura i esquerpa s'apunta a uns campaments militars i el veí tímid li va al darrere...
que fàcil és que el cinema francès tingui coses que m'atrauen...

és possible que l'hagin traduït com Amor a primera vista?



Si hay espectadores que se quedan en la superficie, solo van a ver una especie de primera mitad de bolsillo de La chaqueta metálica para una Europa perdida en el agujero de la nada. Los que rasquen más, verán que ese "bosque que empieza de cero, que se reinicia" a partir de un gran incendio, son las nuevas sociedades; que hay dos posibilidades ante las desastrosas expectativas para el futuro: pegarte de tortas con la vida e intentar domarla a cada minuto mientras eres continuamente infeliz, o caminar por ella con el sosiego de ir dando soluciones factibles a cada problema.  (El País)

Programes

Jo crec molt en els programes, però les accions els hi han de donar suport. És com allò de la dona del Cèsar...

O sigui que no n'hi ha prou amb declarar-se a favor del dret a decidir.

Teòrics

Parlo amb Whisky sobre els teòrics i la responsabilitat que tenen respecte de la no aplicació dels seus descobriments i les seves elucubracions. Tot ve dels "savis" del Departament ( i de la Universitat) i de la llunyania en què es troben de les pràctiques de la majoria d'escoles. Ara em fa gràcia que aquests "savis" tenen noms i cognoms.

Alcalde

Decebut del meu alcalde. Acusa de deshonestos els que no pensen com ell. Es confirma l 'escepticisme dels que el coneixen de fa temps.