Les combattants

Potser aquest final es carrega la tesi que presumíem des de la perspectiva de gènere. Però és que potser les tesis de les pel·lícules no són en la seva trama ni en el seu desenllaç sinó simplement en el tema que plantegen, en el problema, fins i tot només en l'ambient. (va fes-te l'intel·lectual: Anna Karenina, Madame Bovary, Mrs. Dalloway...). Noia dura i esquerpa s'apunta a uns campaments militars i el veí tímid li va al darrere...
que fàcil és que el cinema francès tingui coses que m'atrauen...

és possible que l'hagin traduït com Amor a primera vista?



Si hay espectadores que se quedan en la superficie, solo van a ver una especie de primera mitad de bolsillo de La chaqueta metálica para una Europa perdida en el agujero de la nada. Los que rasquen más, verán que ese "bosque que empieza de cero, que se reinicia" a partir de un gran incendio, son las nuevas sociedades; que hay dos posibilidades ante las desastrosas expectativas para el futuro: pegarte de tortas con la vida e intentar domarla a cada minuto mientras eres continuamente infeliz, o caminar por ella con el sosiego de ir dando soluciones factibles a cada problema.  (El País)