Cavalcarem tota la nit, de Carlota Gurt

Si no l'hagués trobat a Twitter arran de la traducció de La vuitena vida, segurament no m'hauria apropat als contes de la Gurt. Però la selecció de les lectures, així com el seu goig, té molt de cosa personal, de moment atzarós, de situació no literària. En tot cas passen volant i alguns dels personatges fins i tot se'm fan suggeridors: la vella que s'atomitza, la nedadora al llac de Constança, l'home que poda la figuera...

...em vaig separar i em vaig ficar a Twitter, encara que sembli frívol. Twitter és un pati de solitaris i egòlatres. A l'agost quan vaig entrar-hi tenia 60 seguidors i ara en tinc 4.000! Em seguia gent del sector, perquè deia coses de traducció o de literatura, però se'm va ajuntar amb el Rodoreda i ha estat com una mena de bola. Ara, jo sempre intento ser jo, la veritat em sembla important. https://www.elnacional.cat/lallanca/ca/profunditat/carlota-gurt-calvacarem-tota-nit-entrevista_474465_102.html


Un element compartit per molts personatges de Gurt és la seva condició de solitaris. Alguns són víctimes de la solitud -l’home de cara desfigurada de Cyrano, la botiguera ressentida i farta d’ Un món sense balances, el vidu temerari o desesperat d’ Un forat ben fondo -, però també n’hi ha que simplement van a la seva. És el cas de la protagonista de l’esplèndid L’estiu etern. És una dona que s’ha proposat no sortir de casa durant un mes i que es passa els dies en la “intimitat” de la seva piscina. De tant en tant rep les visites d’un veí, però un afany de perfecció per part d’ella -Cheever hibridat amb Hawthorne- fa impossible cap mena de relació.https://llegim.ara.cat/ficcio/solitud-metafores-Carlota-Gurt_0_2424957588.html