Llum d'agost, de William Faulkner

(...Faulkner comença espaterrant amb la noia embarassada pels camins polsosos buscant l'autor del seu preny. Després perd una mica d'espaterrament....)

(...He acabat Llum d'agost de Faulkner, la història d'un secundari que es converteix en personatge principal amb la seva indefinició racial, amb aquest autisme de gènere... Boníssim i menys opac que altres Faulkners....)

Sí, una lectura magnífica per a un confinament. Faulkner amb el seu comtat de nom impronunciable explica el món. la humanitat, la identitat, la racialitat, la misogínia, la dignitat, la bondat, la sexualitat...

La Lena, una noia jove, pobra i òrfena, camina per un camí polsegós sota el sol roent de l’estiu del sud nord-americà. Està arribant a Jefferson, una ciutat del Mississipí, després d’haver fet tot el camí des de l’estat veí d’Alabama. Està embarassada de molts mesos i, tan decidida com ingènua, dirigida per l’obstinació neta i poderosa dels que no saben tot el mal i tot el cinisme que omplen el món, va en cerca del noi que la va deixar prenyada. És el punt de partida argumental de Llum d’agost, de William Faulkner (1897-1962), però si l’essencialitzéssim i el deslocalitzéssim podria passar pel relat genesíac d’una religió o pel mite fundacional d’una civilització remota i fascinant. 
...
Justament, la manera com Faulkner aborda l’incendi -al principi en veiem el fum llunyà des de la mirada de la Lena, després ens hi anem aproximant a través dels rumors i les històries que fan córrer aquells que no saben ben bé què deu haver passat i, finalment, al cap de moltes pàgines, assistim a l’escena des del seu interior i descobrim què ha succeït realment- és il·lustratiu del virtuós joc de perspectives i dels vaivens temporals que caracteritzen la narrativa de l’autor.
https://llegim.ara.cat/ficcio/llum-encegadora_0_2088991129.html

(la negreta és meva). Collons en Pere Antoni Pons!