Permagel, d'Eva Baltasar

Cap entusiasme. No en recordaré res. Només que ha agradat a molta gent. Refullejo les pàgines per trobar-hi alguna cosa: un historial d'amors lèsbics (és significatiu, oi? algun dia deixarà de ser-ho?)  i tendències suïcides.
Pot ser que em costin molt les novel·les sense context?

Premi Llibreter 2018.

“Aquest llibre m’ha sacsejat. Us el recomano molt.” Eva Piquer
“He flipat com feia temps que no ho feia, molt, amb Permagel, de l’Eva Baltasar. Gran escriptora!” David Carabén
“Molt, molt, molt bo. Com m’ha dit un amic: Tindries menys feina si subratllessis les parts que NO vols subratllar.” Izaskun Arretxe

Potser l'hauré de rellegir.

La prosa de Baltasar és decidida i potent. “S’hi està bé, aquí”, diu la primera frase, i sembla, més que una introducció de la història, una reflexió que farà de seguida qui llegeixi aquesta obra tan original: perquè hi quedarà enganxat. Al final, una conclusió a mode de sentència: “Però és la vida, la salvatge que ens cerca i ens assetja”. Entremig, la trajectòria d’una dona suïcida que, tot i contemplant les possibilitats de la mort, ens explica els detalls íntims del cor, el cap i el cos com a forces poderoses de l’existència. La protagonista desplega el seu recorregut en capítols de totes mides: n’hi ha que ocupen una pàgina o un parell, altres que són més llargs, un que consta d’una sola línia. Hi planen la descripció de les emocions, els pensaments raonats, la consciència de la pell. Refugiada sota el propi permagel, l’heroïna no deixa de cercar recursos, escletxes o fragments més fins d’aquesta capa que la cobreix, per sortir a l’exterior i respirar fondo, abandonar la naturalesa pètria i fluir amb la vida que passa.https://www.nuvol.com/llibres/eva-baltasar-lheroina-permagel-51547