divendres, 7 d’agost del 2020

Atrapa la llebre, de Lana Bastasic

Ha estat molt lloada per la crítica i m’ho passo bé i és molt recomanable, però em costa una mica el personatge de la Lejla, tan exagerat, tan passat de voltes, tan incomprensible... Tot plegat com la situació en qualsevol dels països de la ex-Iugoslàvia, potser tan incomprensible com aquella guerra (tan incomprensible com totes les guerres?)

Els fets de la novel·la faran que la seua protagonista narradora, Sara, es plantegi també si és la mateixa persona que havia sigut en la seva infància, adolescència i joventut: què queda d’aquella nena de set anys i què queda de la seva millor amiga d’aquella època en una ciutat de BòsniaBanja Luka, que, durant la seva infantesa, també va veure trastornada la seva identitat amb la guerra dels Balcans.

El motiu que obligarà la protagonista a enfrontar-se al mirall és una trucada de la Lejla, la seva antiga amiga —i a la que no ha vist des de fa dotze anys— per a demanar-li que vagi a buscar-la a Mostar i la porti a Viena, on hi ha el seu germà, que totes dues creien mort.