Animal trist, de Monika Maron

Una bona novel.la amb un final esplèndid. Però sobretot aquest vel que tapa la realitat explicada, aquest anar i tornar cíclic que és potser el de la demència… Vellesa, amor, feminitat, Alemanya inel Mur. 

Kn

Al Museu de Ciències Naturals de Berlín, als peus de l’esquelet d’un braquiosaure de dotze metres d’alçada, una dona i un home es coneixen. La seva història, explicada per ella, els propulsa en una dimensió que escapa al temps i a tota forma de mesura. És l’amor dels amants que mai no viuran junts i per a qui el llit és un terreny d’exploració —dels cossos, però també dels records, que de vegades separen més que un mur.https://clubeditor.cat/es/libros/animal-trist/

A Animal Trist –obra traduïda al català per Carlota Gurt i publicada per Club Editor– la protagonista és una dona de la qual no se sap del cert l’edat perquè ella tampoc no la sap. Tota la novel·la és plena de dubtes espaciotemporals, i això és part de l’encant encegador de la història. Sabem que és vella, que potser té cent anys, i que ha treballat gairebé tota la seva vida sota un braquiosaure al Museu d’Història Natural del Berlín d’abans i després del mur.https://www.nuvol.com/llibres/braquiosaure-estima-braquiosaure-258358