El retorn, de Fred Uhlman

Un jueu fugit del nazisme torna fugaçment a Alemanya molts anys després i es retroba amb vells coneguts. En un sopar passat per alcohol sorgeixen les enemistats, les culpabilitats, les impossibles reconciliacions.: un conte senzill i fàcil, sense especial originalitat.

miniportàtil

Meravellós i preciós el meu nou miniportàtil, just el que volia i per al que el volia. En època de decepcions d'alguns hardwares il·lusionants (sí, ho dic ben alt: HTC Diamond farcida de problemes!) el meu MSI U100 és de moment (toquem fusta!) més que un mitjà tot un company de viatges digitals.

Què és el què

El deixo. He tornat al Sudan i al seu drama però ja n'hi ha prou. Potser m'escaparé al final per saber com aconsegueix el protagonista escapar després que li han desvalisat el pis. Després de llegir "El traductor" tot plegat és una mica "más de lo mismo". 

http://laotraorilla.blog-city.com/la_tragedia_de_los_nios_perdidos.htm

Diari de curset

(és llàstima que amb la poca gent que som hi hagi tantes dificultats per compartir experiències)
M'interessa la desmitificació de Google i la Viquipèdia com a principals i millors eines de cerca fins i tot dins la pròpia Internet. Però a la pràctica la comoditat és tan gran! I si parlem de Primària la contradicció és precisament que el nivell bàsic, evident i poc especialitzat de la informació que es busca s'ha de compatibilitzar amb l'ensenyament del valor de la fiabilitat i la precisió.

Per altra banda: convindria desterrar les demandes als alumnes de "busqueu informació sobre..." per "busqueu quan.. busqueu com... busqueu què etc... perquè amb això en farem ...". D'això se'n deu dir "significativitat de la recerca"? 

Per cert: enllaç fantàstic de fonts d'informació digitals especialment l'apartat 11 "enciclopèdies, diccionaris... : http://www.xtec.cat/innovacio/biblioteques/pdf/documents_formacio/acces/sessio_2/RecursosDigitals_Punteedu2009.pdf

Els homes quen odiaven les homes

Bé, ja sé qui envia les flors cada any. No ho explicaré és clar. Què voleu que us digui. És clar que enganxa però de fet fins al gat no hi ha una bona sotragada. Massa llarga la investigació i avança massa a poc a poc. Poc interès literari ni tan sol psicològic. Lisbet té certa gràcia però és massa exagerada. Curiós fenomen el dels èxits editorials.

Diari de curset

Accés i ús de la informació. La competència informacional des de la biblioteca escolar
(la formadora arriba 25 minuts tard i ni s'excusa)

Algunes idees interessants:

no és el mateix fer animació lectora que ensenyar a investigar; a les biblioteques escolars cal fer les dues coses

l'accés a la informació està mediatitzat per les característiques del nou món digital: la rapidesa, la universalitat, la quantitat, la superficialitat (dic jo)

el treball per competències bàsiques made in LOE està estretament lligat al concepte d'alfabetització informacional

i una interessant discussió sobre la Viquipèdia que em provoca: a la Pompeu Fabra trobo un llibre sobre " la revolución Wikipedia" que m'enduc i devoro en dos dies, ja en parlaré.

l'enllaç a la web del curs

què en farem dels papers i dels bolígrafs?
i de fet, dic jo també, la necessitat de dominar la informació i no deixar-se dominar per ella no ha variat des de l'època de l'enciclopèdia Espasa; diguem que ara la llosa és més gran i el laberint més intricat (per cert aquesta paraula surt al diccionari de l'IEC i al de la GEC)

article al País sobre la Laia Fàbregas:

http://www.elpais.com/articulo/Tendencias/Evocacion/gore/Transicion/elpepitdc/20090202elpepitdc_2/Tes

Una ciutat brillant

Tornem a la Beckett, aquest cop amb en Roger i tot. Ens agrada molt aquesta història d'un psiquiatre, la seva dona i el seu pacient en un Dublín que podria ser qualsevol ciutat europea. Fantàstica la interpretació, especialment la del pacient (com va modificant la seva actitud, el seu estil, al llarg dels diferents actes), interessantíssim el treball del llenguatge, tan apropat al llenguatge real i quotidià de la gent "normal i corrent".
Tot hi és "real como la vida misma" i, evidentment, el que està pitjor de tots és el psiquiatra!

la notícia donada a Gràcia televisió

(Una ciutat brillant és una excel·lent reflexió sobre la por i els remordiments que causa el sentiment de culpa en la nostra consciència. El magnífic text de Conor McPherson ens explica la història d’un home que, després de perdre la seva dona en circumstàncies tràgiques, demana ajuda a un psiquiatre perquè assegura haver-la vist un cop morta dins de casa. Aquesta trama ens transporta en un univers interessant que acaba per mostrar-nos les alteracions subjectives que causen les percepcions dels nostres propis actes en la realitat.) Time Out

After dark

Passo sobre After dark sense res que m'hi enganxi; la història d'un noi i una noia que, nocturns, compartexen protagonisme amb una noia que dorm des de fa dos mesos, no m'atreu en cap moment. Tot hi queda obert, sense explicació sense justificació: l'agressió a una prostituta en un bordell, el mòbil que sona en un supermercat, el poc que sabem de tots els personatges... Per mi, cap interès!

crítica a Directe!.cat

The Straight story

Normalment no surten aquí les pel·lícules de la tele o els escassos DVDs que veig a a casa. Però aquesta peli de David Lynch que Público em regala (és un dir, ningú no regala res, però Público Deu ni do) és una "gozada". I això que l'he de veure partida en dos divendres perquè se'm tanquen els ulls! Però aquesta reivindicació de la lentitud, aquesta història simple i directa (¿no vol dir això straight?) aquest vell entranyable, aquests detalls surrealistes finíssims... Lynch fa una roadmovie molt original que em sembla plena de poesia

La rebel·lió, de Joseph Roth

anys 20: un exsoldat de la 1a Guerra Mundial toca la pianola pels carrers d'una ciutat que suposo que és Viena. La vida li somriu fins que un incident estúpid en un tramvia li fa iniciar una davallada vital de la qual no es recupera. Roth se'm converteix en un autor interessant: l'evocació barrejada d'enyorança d'una època, la fi de l'Imperi austrohúngar, és un fons original per a aquesta novel·la, que té moments preciosos!

Cinema per a adolescents

Doncs m'ho passo molt bé amb Crepúsculo, aquesta història d'amor entre una noieta i un vampir, ella desplaçada a un fred poblet del Nord dels Estats Units i ell a cavall dels dos desitjos incompatibles de besar-la i de mossegar-li la iugular! Sí, home, sí, una peli així està bé de tant en tant!

el trailer





En canvi el Ultimátum a la Tierra em sembla molt fluix: un guió impresentable que no s'aguanta per enlloc. Entretinguda , i amb prou feines, i ho dic jo que sóc un "tot terrreny" en pel·lícules de ciència-ficció i que m'ho empasso tot. El Keanu Reeves bastant patètic i uns diàlegs que fan riure

Muriel Barbery: L'elegància del'eriçó,

M'agrada, m'agrada, aquesta història amb dos personatges tan originals com la portera culta i intel·lectual i la nena de dotze anys superdotada, veïnes en un edifici del París benestant. Flashos filosòfics i antropològics de la vida occidental, dels seus tòpics i de les seves absurditats. Fa pensar i et deixa un somriure irònic als llavis.

resum i crítica a Time Out

Nadal: dos passejos per l'Àfrica

1- "L'africà" de l'últim Nobel, J.M.G. Le Clézio:
m'ho passo bé, amb la sensació que jo aporto al llibre el caliu que no té. Llibre autobiogràfic (com tants!) explica la vida del pare de l'autor, un metge europeu que practica la medicina en diversos racons del Camerun i de Nigèria. El segueixo amb el Google maps en totes les seves peripècies vitals però em quedo amb la impressió que el personatge donava més de sí.



dues crítiques que he trobat i que fan referència al llenguatge de Le Clézio:
http://exit.elperiodico.cat
http://dbalears.cat/



2- "El traductor. La historia de un nativo del desierto de Darfur" de Daoud hari. Un altre llibre per llegir amb el Google maps i buscant a la Wikipedia què és el que passa exactament al Darfur. No ho acabes d'aclarir gaire però tampoc no sé si és molt important entendre exactament els motius per condemnar els fets (però continuar llegint espatxurrat al sofà de casa és clar!). El llibre és la història real, explicada per ell mateix, d'un noi del Darfur compromès amb la lluita contra el genocidi que el govern del Sudan comet contra el seu poble i que es dedica a ajudar els periodistes extrangers a cobrir la informació del conflicte.

entrevista amb l'autor a l'Avui d'ahir

L'escola contra el món, de Gregorio Luri

(primeres impressions)

Començo a barallar-me amb un llibre que ja vaig comprar disposat a que em posés una mica nerviós

És dels que parla de la "beateria pedagògica" que invadeix Catalunya.., de l'escola que deixa fer el que volen als alumnes... i sense cap rubor defensa l'escola tradicional.

Ja estic d'acord amb moltes coses com la defensa de l'autoritat del mestre o la necessitat d'educar automatismes o la d'educar contra molts dels valors socials actuals però atribueix a la pedagogia moderna pràctiques que no són reals per a culpar-la de tots els mals i del suposat fracàs del sistema educatiu actual. Ho sento però posar el nen en el centre de l'educació o crear-li la motivació per a l'aprenentatge a mi no em semblen mals principis educatius.

Interessant: la culpa que dóna a la psicologia de l'aprenentatge d'haver ocupat un espai central en l'establiment de les directrius del sistema pedagògic.

(continuarà)

A la catedral de Vic admiro els murals de Sert. La primera impressió és de lletgesa i provoca incomoditat. Però a poc a poc em deixo seduir per l'espectacularitat dels volums, per la materialitat pètria, per l'adaptació a l'espai de la catedral... estic sol i hi fa fred però l’estona es converteix en una bona experiència estètica

primeres aproximacions a una nova cultura educativa

Em cau a les mans aquest fulletó de la Federació de moviments de renovació pedagògica i estic molt d'acord amb la majoria d'idees que s'hi recullen.
per exemple:

"la gratuïtat dels llibres de text no és mecànicament un avenç (...)el que fa és entronitzar el llibre de text com "el recurs". Els diners per a materials escolars els han de gestionar els centres per a les opcions metodològiques que prenguin."

o
"Algú ha de posar seny a la dèria que es té des de cada especialitat d'augmentar el pes de cada matèria, i per a això cal un organisme amb autoritat..."

o
"Els inspectors van als centres no per vetllar per uns objectius que compartim, sinó tan sols a comprovar que s'està al dia en la lletra petita de les reglamentacions més nímies i més prescindibles"

Això és tocar de peus a terra!

i encara sobre l'importantíssim tema de la formació edels mestres:
"Els mestres fan classe a partir de l'estil de docència que han trobat en el seu camí professional, sobretot als seus primers llocs de treball. I la veritat és que, en general, han rebut una formació basada en la transmissió dels coneixements acadèmics de tota la vida. El professorat de les escoles de magisteri insisteixen en el valor de les didàctiques més innovadores, però és difícil que el modelatge que fan s'avingui amb el que defensen"

recordo com m'ensenyaven a la facultat de Pedagogia els principis de l'escola activa amb les didàctiques més tradicionals!

Mongol

està bé, Mongol; el seu gran atractiu són les imatges de l'estepa horitzontal, els vestits, l'ambientació... i una història interessant i que desconeixia,la dels origens de l'emperador mongol Gengis Khan. Ens ho pasem bé una bona estona.

(el trailer enganya; no és tan violenta com sembla)

Vals amb Bashir

Una pel·lícula curiosa i interessant, la que va tancar la Mostra de Cinema de Mataró d'aquest any. La història és la d'un excombatent de la guerra del Líban que vint anys després n'ha oblidat els episodis més sagnants, entre ells els de les matences dels camps de refugiats de Sabra i Chatila, i que intenta recuperar-se d'aquesta amnèsia entrevistant-se amb els que van ser els seus companys soldats. La tècnica d'animació amb què està realitzada, a mig camí entre el dibuix i la fotografia, aporta un distanciament i una fredor que potser són imprescindibles i facilita l'evocació d'un ambient oníric i una mica surrealista amb què es basteix la història.

En el cafè de la joventut perduda

últim Modiano, premi Lire a la millor novel·la francesa de l'any (ho diu la solapa, eh?), en parlen al programa d'en Manzano... i em sembla una tonteria absoluta; una noia que va a un bar de tant en tant desapareix, el marit la busca i a poc a poc sabem coses del seu passat... No m'interessa gens. Me'l vaig acabar fa una setmana i ja gairebé no en recordo res... Això sí: és París!
(llegia l'altre dia que l'últim Nobel francès és precisament una demostració del baix nivell de la literatura francesa dels últims anys! Vés a saber!)

aquí la deixen molt bé (http://www.culturizame.net)
i aquí matisen (http://llegirencasdincendi.obolog.com/)