dijous, 10 d’agost del 2023

La muntanya màgica, de Thomas Mann

Indignant edició farcida d’incorreccions, això és el primer que he de dir.
Després que, tal com diuen els tòpics i les llistes de clàssics i de millors novel·les de la literatura universal, és una novel·la esplèndida. La relativitat del pas del temps de la trama s’instal·la en la meva lectura i com Hans Castorp el que em plantejo com un llibre al qual vull dedicar una intensa setmana d’agost, s’estireganya de Tavertet a Navarra, de nou aTavertet i, finalment, a Vimbodí  durant aquest calorós mes d’agost.




L’imbecil del Reverte és bo fent anàlisi literària: 

(…)Lo primero que hay que resaltar es el tema de la montaña como una división entre los de arriba y los de abajo. La montaña ha sido un sitio de peregrinación y reclusión espiritual a lo largo de la historia y la literatura religiosa, y lo mismo lo es para la concepción de Thomas Mann como destino de purificación personal. La montaña sugiere igualmente una herencia romántica que siendo mágica denota haber sido objeto de algún encantamiento. El romanticismo volvió a vincular al hombre europeo con la naturaleza, y lo hizo encontrar en ella una justificación. La montaña romántica de Mann apunta a la naturaleza como dadora de respuestas. Sus habitantes, si bien están enfermos, han encontrado en ese espacio la clave de una resolución incompartible. Es como si fueran poseedores de una contraseña especial que los distingue: la virtud de ser residentes de una comarca privilegiada. Se trata de los elegidos de un Shangri-Lá confeccionado por el capricho de un inspirado (¿el doctor Behrens?), construyendo una utopía privada a salvo del resto de la humanidad, descorchando bombonas de oxígeno y con un tiempo que apenas si transcurre.(…)

https://www.zendalibros.com/es-posible-leer-la-montana-magica-en-nuestros-dias/ 


https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/la-muntanya-magica-de-thomas-mann-i-lempar-moliner/video/4029310/

dijous, 3 d’agost del 2023

L'esdeveniment, d'Annie Ernaux

Ernaux explica l’experiència de l’avortament que va protagonitzar en la seva joventut als anys 60, una època en què en aquest tema les coses eren molt diferents de com ho són ara (o potser no tant).

Amb la seva barreja d’eufemisme i de grandiloqüència, de loquacitat atemorida i de poderosa subtilesa, L’esdeveniment és un títol idoni per posar a un llibre en què s’explica un fet tan espantós i quotidià, tan traumàtic i clandestí, com és un avortament il·legal.
https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/annie-ernaux-esdeneminent-premi-nobel_1_4509503.html

dimecres, 2 d’agost del 2023

Casa de nines, d'Henrik Ibsen

No l’entenc gaire finas al final. I aleshores, sí, Nora apareix com la revelació del feminisme d’Ibsen de quèhavia sentit a parlar.


Casa de nines és una de les obres centrals de la dramatúrgia d’Ibsen i l’any 1893 va ser la primera obra del dramaturg noruec a ser representada en català. Casa de nines és un drama contemporani en què l’individualisme dels personatges s’enfronta a la moral i als costums establerts. La protagonista de l’obra, Nora, una dona bella, individualista i molt mimada, reconeix la falsedat de tot allò que l’envolta. «I jo..., quina preparació tinc per educar els nens? No estic a l’altura d’aquesta feina. Abans tinc davant meu un altre deure. Haig d’educar-me a mi mateixa. I tu no ets un home per ajudar-me a aconseguir-ho. Me n’haig de sortir tota sola. I per això ara et deixo.» Acte tercer 

dijous, 27 de juliol del 2023

No robaràs, de Josep Girós

 


(…)No és fins tres anys després que tots tres tornen a viure junts, com si res no hagués passat, però “no se’n surten”, “l’anormalitat esdevé norma”, “el nen sembla viure en una realitat a part” i el matrimoni “la seva pròpia penitència”, i, una nit, a la fi, “el pare explica al fill que és adoptat, però silencia el robatori. A poc a poc, el fill es fa gran i es casa, i mentrestant els seus pares es van deteriorant, ell físicament —afectat també d’una depressió amb brots psicòtics que el porta a intentar de nou el suïcidi— i ella cognitivament, fins al punt d’haver de ser ingressats en una residència. En buidar el pis, el fill troba els documents de la seva adopció i, davant de les irregularitats que hi veu, a través d’un advocat comença a buscar la seva mare biològica sense comptar que toparà amb tota mena d’esculls burocràtics. https://elpais.com/quadern/2023-01-21/no-robaras-de-josep-giros-el-supervivent-immobil.html

diumenge, 16 de juliol del 2023

Viaje per mar con Don Quijote, de Thomas Mann



"Thomas Mann viaja por primera vez a Estados Unidos en 1934 con su mujer, Katia. A bordo del transatlántico Volendam, que los llevará hasta Nueva York, Mann escoge el Quijote como su lectura de viaje. 
Viaje por mar con Don Quijote es un texto en el que se mezclan inteligentes y certeras observaciones sobre la novela de Cervantes con comentarios sobre la vida cotidiana en el barco. Escrito en formato de diario personal entre el 19 y el 29 de mayo de 1934, Mann aprovecha los motivos cervantinos de la locura, el idealismo y el humor para desarrollar unas muy interesantes reflexiones sobre la situación de preguerra que se estaba empezando a gestar en su Alemania natal."https://www.navonaed.com/libro/viaje-por-mar-con-don-quijote_147775/

Jaume Plensa, poesia del silenci

Hi vaig amb totes les prevencions. En Plensa massa conegut, massa reconegut. Quedo amb la boca oberta. Cada peça et convida a aturar-t’hi, a mirar-la, a respirar-la quasi… A donar-li la volta, a buscar-li els detalls.







L’exposició a La Pedrera, que abasta la seva producció des del 1990 fins avui, destaca alguns aspectes clau de l’obra de Plensa com a escultor i s’articula a l’entorn de les relacions entre l’univers creatiu de l’artista i la lletra com element constitutiu de la seva obra.

Aquesta relació de Plensa amb la literatura, i especialment amb la poesia, és el fil conductor d’aquesta mostra, en la qual també hi són presents altres temàtiques recurrents en la seva trajectòria com el silenci, el somni, la música i la família.

Per a l’artista cada lletra té una bellesa única, però totes juntes són una mostra de la diversitat del món i de la convivència entre diferents cultures. Tal com explica «una lletra no sembla res, és una cosa humil, però unida a d'altres formen paraules, i les paraules formen textos i els textos, pensament. És una mica la idea de la pedra fundacional, al voltant de la qual es construeix el temple, després la ciutat, el país, el continent i l'univers». https://www.lapedrera.com/ca/agenda-activitats-barcelona/exposicio/jaume-plensa-poesia-del-silenci


Josep Ma Cortina a Núvol i a fons: (…) Simplicitat, manca d’originalitat, excessiva comercialitat, oportunisme són només alguns dels «amables» adjectius que he pogut llegir darrerament aplicats a l’artista i a la seva obra. El seu recent muntatge operístic ha sigut objecte també de comentaris molt àcids, per no dir agressius.

Pot agradar més o menys el seu estil i la seva personalitat, però no es pot menysprear una obra intel·ligent i imaginativa, centrada en la naturalesa humana i la relació de l’individu amb el seu entorn, amb un enfocament minimalista i una forta component poètica, que fa arribar sense elitismes l’escultura artística a àmplies capes d’espectadors; i que han convertit Plensa en un dels artistes plàstics espanyols més reconeguts en el panorama internacional. 

Crec que aquesta exposició servirà perquè a la seva terra, en la que com diu l’adagi costa molt ser profeta, es confirmin els seus valors i es faci realitat el desig de Plensa quan diu que aspira a «que l’art sigui un vincle comú que ens uneixi a través de la bellesa». https://www.nuvol.com/art/poesia-del-silenci-jaume-plensa-a-la-pedrera-314916


 

L'esqueix de carn, de Phillippe Lançon

De lo milloret que he llegit en els últims temps. Autoficció de nou.  Dur pel tema i totxo per l'extensió. Però esplèndid en la literatura i la reflexió. Un dels periodistes sobrevivents a l'atemptat del Charlie Hebdo parla, des de la seva experiència  hospitalària, sobre el dolor, la malaltia, les relacions  humanes, l'art i la literatura.... I molt ben escrit...


La vida de Philippe Lançon va canviar el 7 de gener de 2015 quan va ser ferit en l’atemptat islamista contra la revista Charlie Hebdo. Dotze companys i amics hi van morir. El món sencer va quedar commocionat. Parafrasejant l’autor, L’esqueix de carn és la història d’un home que va ser víctima d’un atac, que va passar nou mesos a l’hospital i que narra, amb tota la precisió i tota la lleugeresa possible, com aquest atac ha canviat la seva vida i la vida dels altres al seu voltant, els seus sentiments, les seves sensacions, la seva memòria, el seu cos i la seva percepció del cos, la seva forma de respirar i d’escriure. El resultat és un llibre lluminós, profund, amb un estil captivador. Poques vegades tenim l’oportunitat d’endinsar-nos en una història tan personal i alhora tan carregada d’esperança i de vida.  Premi Femina, Premi Especial Renaudot, Premi Roger-Caillois, Premi de l’Acadèmia de Medicina, Premi de novel·la News i Premi dels Premis Literaris. Millor Llibre de l’Any per a Lire. https://lafinestralectora.cat/lesqueix-de-carn/


Tot i que el llibre té un estil força pulcre i a estones poètic, Philippe Lançon no és escriptor, i potser això és nota, sobretot en els ritmes. Els primers capítols, amb l’atemptat i les primeres reaccions (les del propi autor i les dels seus propers) es llegeixen fins i tot de manera febril. Un no pot deixar el llibre. Però després, sens dubte perquè va ser així en realitat, els temps s’allarguen, es fan lents. L’autor, reclòs a l’habitació d’hospital, incomunicat perquè no pot parlar i amb prou feines moure’s, destaca la més ínfima reacció, el més petit comentari, qualsevol expressió dels que el visiten i estan al seu voltant. https://www.llegir.cat/2019/11/lesqueix-de-carn-philippe-lancon/





dissabte, 15 de juliol del 2023

Nessun dorma, d’Eu Manzanares

Al començament m’hi adormo una mica. Després hi ha un bon gir de guió, que inclou la comicitat i s’agraeix, i la trama s’encamina capa una interessant reflexió sobre el paper del teatre com a eina dde denúncia social. 


Anys cinquanta. Una dona d’un barri humil de la perifèria de Barcelona surt de casa amb un cistell. Després d’un parell d’hores de camí, entra a uns laboratoris de la zona alta de la ciutat, on escoltarà música clàssica i àries operístiques mentre fa la seva “donació voluntària”. Hores més tard, a casa, saltaran d’alegria en veure-la arribar amb el cistell ple de menjar. De les ferides als braços, no en parlaran. I, així, aniran creixent i vivint en la precarietat, però amb gratitud per tenir un plat a taula. https://www.teatrebarcelona.com/espectacle/nessun-dorma




https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20230630/eu-manzanares-nessun-dorma-opera-reivindicacion-social-89322599

https://youtu.be/gt5hCMv2cMg

La venjança de les 'kellys': https://www.ara.cat/cultura/teatre/venjanca-kellys_1_4754653.html

dijous, 13 de juliol del 2023

El viatge de la humanitat, d'Oded Galor

Després de milers d’anys d’estancament, el progrés (econòmic) només apareix en els dos últims segles. Malthus: la trampa de la pobresa: el creixement demogràfic > nivells de mera subsistència. Com se’n va sortir el món?


Doncs gràcies a la transició demogràfica que s'ha produït primer en els països beneficiats pels factors geogràfics, culturals, institucionals i de composició de la població...





Durante mucho tiempo se ha creído que la prosperidad del ser humano había aumentado gradualmente en el transcurso de la historia. Sin embargo, se trata de una distorsión, porque este avance no se tradujo en absoluto en mejoras en la calidad de vida. ¿Por qué el ser humano vivió estancado la mayor parte de su existencia? ¿Qué encendió la mecha de la enorme transformación de nuestros niveles de vida hace tan solo doscientos años? ¿Y por qué ese progreso ha derivado en una brecha de desigualdad tan grande en el mundo?

A partir de estas tres cuestiones fundamentales, el eminente economista y pensador israelí Oded Galor desvela en esta fascinante y reveladora narración las claves para entender dos de los grandes misterios de la evolución de la humanidad: el progreso y la desigualdad. Al rastrear nuestra trayectoria y sustraer las influencias más evidentes, Galor llega a la explicación última de las causas de este desequilibrio y nos descubre el papel esencial que han tenido la diversidad genética y la riqueza geográfica en nuestro desarrollo que sigue perpetuándose hoy en día.

Una perspectiva innovadora que hace que nos replanteemos la comprensión de nuestra historia para encarar el futuro con una mirada esperanzadora, que debe pasar por la educación, la tolerancia y una mayor igualdad de género, y que contiene las claves no solo de la prosperidad de nuestra especie, sino de nuestra supervivencia. https://www.planetadelibros.com/libro-el-viaje-de-la-humanidad/346982
 

diumenge, 9 de juliol del 2023

El subhastador, de Joan Samson

Me’l llegeixo perquè en sento la recomanació a la ràdio i em ve de gust una lectura de pura ficció. I respon força a les expectatives.



Els Moore viuen a Harlowe, un petit poble de grangers a New Hampshire. En aquesta localitat tranquil·la i tradicional aterra Perly Dunsmore, un foraster carismàtic decidit a organitzar subhastes benèfiques amb les donacions dels veïns. A canvi, invertirà els guanys a posar més agents de policia i millorar la seguretat del poble. Al principi la família Moore ho acceptarà de bon grat, però de mica en mica aniran apareixent tibantors i desconfiances entre els habitants de Harlowe, que veuran com el dia a dia se’ls omple d’una tensió cada cop més difícil de sostenir. Joan Samson denuncia amb cruesa i contundència la manera com l’especulació devasta i perverteix el món rural. https://editorialmalesherbes.com/cataleg/el-subhastador

Filmin juny

 La casa del tejado rojo de Yogi Yamada, Yahttps://www.filmin.es/pelicula/la-casa-del-tejado-rojo



Cuento de otoño d’Eric Rohmer https://www.filmin.es/pelicula/cuento-de-otono



Hive (El rusc), de Blerta Bascholli  https://www.filmin.es/pelicula/hive-colmena



Living , d’Oliver Hermanus https://www.filmin.es/pelicula/living



dilluns, 26 de juny del 2023

La Història dels vertebrats, de Mar Garcia

Me l'empasso a Vimbodí amb dos dies. La vivència a de la crisi psicologica postpart d'aquesta diputada dels comuns. La.biografia del moment alterada amb la història de la bogeria puerperal des d'una perspectiva feminista. M'emociona.




novel·la sobre salut mental i maternitat en què una diputada pateix depressió postpart. Un viatge per ferides personals i lluites universals mitjançant l'art i la literatura.

El que hauria d'haver estat el dia més feliç a la vida de la narradora d'aquesta novel·la es converteix en l'inici d'una història de bogeria. L'ansietat se n'apodera i el pes del món cau sobre les seves espatlles per partida doble: ha de cuidar els seus bessons nounats i donar veu política als que han confiat en ella.

Aquesta història indaga en una ferida personal per connectar amb lluites universals, i esdevé un viatge a través de l'art, la literatura, la mitologia i la història de la medicina. Amb mestria, Mar García Puig converteix l'experiència personal en un relat que ens parla de totes les dones que alguna vegada han sentit que el seny les abandonava i de tots els homes que les han silenciat, emparats per segles de ciència, mites i política.

«El 20 de desembre de 2015 em vaig convertir en mare i vaig embogir. [...] Al capvespre, mentre jo comptava contraccions a la sala de dilatacions, el país comptava escons. I tots dos comptes confluïren en una nova vida per a mi, perquè un d'aquests escons acabaria sent meu. El mateix dia del naixement dels meus fills, em vaig convertir en diputada al Congrés».

dissabte, 24 de juny del 2023

Els haiducs, de Panait Istrati

Històries senzilles, cada una com un conte, que aquesta bandolers romanesos expliquen a la vora del foc dins la cova que els fa d’amagatall  dels motius que els porten  a afegir-se a la lluita .


Un haiduc és un tipus d'infanteria irregular que es troba al centre i parts del sud-est d'Europa, des de principis del segle XVII fins a mitjans del segle xix. Tenen reputacions que van des de bandits fins a lluitadors per la llibertat, depenent del temps, el lloc i els seus enemics.

A les terres europees de l'Imperi Otomà, el terme hajduk s'utilitzava per descriure els bandits i bandolers dels Balcans, mentre que a l'Europa central per als eslaus occidentals, hongaresos, romanesos i alemanys s'utilitzava per referir-se als proscrits que protegien els cristians d'accions provocadores. pels otomans. Al segle XVII es van establir fermament als Balcans otomans, a causa de l'augment dels impostos, les victòries cristianes contra els otomans i una disminució general de la seguretat. Les bandes d'haiduc comptaven principalment amb cent homes cadascuna, amb una jerarquia ferma sota un líder. Van apuntar als representants otomans i als rics, principalment turcs rics, per saqueig o càstig als otomans opressors, o venjança o una combinació de tot.[1] https://ca.wikipedia.org/wiki/Haiduc


El ritme de Harlem, de Colson Whitehead

 Whitehead és molt bo. El personatge creix de quina maneera i l’ambient dels anys 50 en aquell mític Harlem que ens espantava només de sentir-ne el nom! hi és descrit de manera sensacional.


En Ray Carney és un comerciant honest que té una botiga de mobles barats a Harlem. La seva dona està embarassada i sembla que la vida els somriu. Però quan l’economia comença a fer figa, el cosí d’en Ray li demana ajuda per atracar l’històric Hotel Theresa. Serà llavors quan es veurà envoltat de criminals d’alta volada i s’haurà d’enfrontar a un conflicte intern violent: qui és ell? El pare de família honrat o un delinqüent emmascarat? Com podrà salvar el seu cosí i, al mateix temps, mantenir la reputació?

El ritme de Harlem és un drama moral i alhora una novel·la policíaca. És també un llibre trepidant sobre la raça i el poder. I sobretot és una carta d’amor a un barri, Harlem, ple de personatges originals que brillen amb llum pròpia.



divendres, 23 de juny del 2023

En aquest món, per un moment som grandiosos, d'Ocean Vuong

Vietnamitaamericà i homosexual pot ser una bona combinació però tot plegat és una mica líric i pretensiós 



https://youtu.be/mcniY9kzAdc

dijous, 22 de juny del 2023

Inquiets, de Linn Ullmann

 



Ell és un prestigiós cineasta suec, un home obsessionat per l’ordre, la puntualitat i el control. Ella és la seva filla, la petita de nou germans, fruit de la relació amb una actriu que havia dirigit, la seva musa. Cada estiu, des que era una nena, ha visitat el seu pare a l’illa llunyana de Fårö, al mar Bàltic.

Ara que ella és una jove escriptora i ell un home gran, projecten fer un llibre sobre la vellesa, la memòria, el llenguatge i la pèrdua. Ella farà les preguntes. Ell les respondrà. La gravadora enregistrarà les converses. Però el declivi físic i mental del pare i finalment la mort deixaran el projecte a mitges.

L’escriptura d’Inquiets s’inicia set anys després, quan Linn Ullmann es revesteix de valor per escoltar les cintes que havien quedat arraconades en una capsa. Atès el caràcter el·líptic i fragmentari d’aquest material, recorre als records d’infància i joventut i recrea una de les nissagues familiars més fascinants del segle xx.

Una combinació perfecta de memòries i ficció a la recerca de les veritats elementals sobre com vivim, estimem, oblidem i envellim.

https://editorialleshores.com/cataleg/inquiets/

dimarts, 20 de juny del 2023

1969, d'Eduard Márquez

Un llibre pensat per a en Ramonet Casares i els de la seva generació. Molt interessant, tot i que jo li criticaria la falta de referències documentals, feta expressament ja ho sé però no sé per quin motiu.

En tot cas, un llibre per als que, ignorants, diuen que estem igual que al franquisme.




I 1969 és també el nom de la darrera novel·la d’Eduard Márquez (Barcelona, 1960) que, després d’onze anys de silenci, acaba de publicar a l’Altra Editorial (i a Navona Editorial en llengua castellana). Una novel·la que ja avanço que, a parer meu, fa honor als atributs de singularitat de l’any a què fa referència i que, amb el rigor analític d’un documentari, descriu l’evolució cronològica d’aquells dotze mesos a partir d’una amplíssima mostra de texts oficials –informes de la policia, del govern civil o de capitania–, de texts de les organitzacions que es movien en la clandestinitat, de manuals per a la formació de policies i de la resistència, d’exhortacions episcopals i d’homilies, d’articles de premsa, cartes anònimes de denúncia a les autoritats o declaracions fetes de viva veu per protagonistes d’aquells fets. Ho avanço ara a tall d’aproximació; m’hi estendré més endavant.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/1969-eduard-marquez-analisi-joan-josep-isern/


dilluns, 12 de juny del 2023

La delicatesse, de David Foenkinos

 Me’l recomana la Marga a la seva llibreria d’Alella i em sembla fluix, sense ganxo. Un aire de pel·lícula barata, que és el que després en van fer. Sempre m’agrada notar que puc llegir en francès amb força fluïdesa, però.


Nathalie es una mujer afortunada. Felizmente casada con François, pasa los días rodeada de risas y libros. Un día la pena llama a su puerta: François muere inesperadamente. Nathalie languidece entonces entre las paredes de su casa y se vuelca en la oficina. Pero justo cuando ha dejado de creer en la magia de la vida, ésta vuelve a sorprenderla y revelarse en su forma más maravillosa.