diumenge, 13 de gener de 2008

Kafka a la platja


Me’l deixa el Toni perquè ja feia temps que en tenia ganes i sempre pensava ja me’l deixarà algú.
Dues històries paral·leles: la d’un noi de quinze anys, en Kafka que fuig de casa i va a parar a una biblioteca i la d’un vell analfabet i il·luminat, en Nakata, que parla amb els gats.
Después dels dubtes i desconcerts inicials per la topada amb el surrealisme la història se’m fa interessant i m’omple. Murakami crea personatges fascinants i em torna a semblar original i sorprenent. Em provoca de nou les anades i vingudes pel llibre i pel Google Earth.