La Maria em porta a sentir la Lídia Pujol al Monumental de Mataró. Trobo l'espectacle molt interessant: (re)interpreta romanços tradicionals que es converteixen en molt moderns, amb una posada en escena i un acompanyament musical molt cuidats. Té una veu esplèndida i canta molt bé i amb molta intenció Tot i que ella a mi em costa una mica i trobo que crea en el públic una certa incomoditat amb una actitud entre provocadora i irònica que no acaba de lligar amb la seva veu dolça. M'ho passo molt bé.
3 comentaris:
No em diguis que t'ha agradat la Lídia Pujol!!! Jo l'he escoltat en directe, fa anys quan començava, després més recentment, també en disc ... i no em transmet absolutament res. I la veu de debó que la té dolça? Ai, ai, ai, fes-t'ho mirar, birdy!!!!!
d'acord, no és dolça (ja vaig dubtar al moment de'escriure-ho), però sí seductora i sensual.
Em sembla boníssima, la seva veu, el piano , la guitarra tots son magics.
Publica un comentari a l'entrada