divendres, 25 de gener de 2008

La carretera


Negra, negríssima. Una història brutal la d'aquest pare i aquest fill que passegen sols per un món fosc, cendrós i apocalíptic. Un nou mecanoscrit del segon origen que primer em decep per la seva linealitat però que a poc a poc m'atrau per la relació entre ells dos i pels altibaixos en la seva situació i la seva desesperació. Impressionant sequedat del llenguatge. I ara que Cormac mac Carthy està de moda vull reivindicar com em va agradar Tots aquells cavalls