diumenge, 21 de juny de 2009

El banc de la desolació/La bèstia en la jungla


Diumenge a la tarda de ja semivacances (ah, els mestres! quina vida!) em dedico a posar el bloc una mica al dia.

Dos contes d'Henry James que em costaven molt a l'habitació de Gandesa. Aquestes frases laberíntiques...! En el primer, un compromís de matrimoni trencat arrossega una parella a una estranya relació en què l'economia juga un paper que no acabo d'entendre. En el segon, un home confessa a la seva amiga el pressentiment que l'acompanya des de fa molt de temps i que acaba tenint molt a veure amb ella mateixa. Històries estranyes, que només al final em desperten certa simpatia.

la Viquipèdia diu:
James va contribuir significativament a la crítica de la ficció, particularment en la seua insistència en què els escriptors han de gaudir de la major llibertat possible per a presentar la seua visió del món. El seu ús imaginatiu del punt de vista, del monòleg interior i del narrador inconsistent o de poca confiança en les seues novel·les i contes, van aportar una nova profunditat i interès a la ficció narrativa.

Hauria estat bé saber-ho abans de començar

(sí, no em cauen els anells per citar la Viquipèdia! jo en sóc un gran "forofo")