dissabte, 20 de juny de 2009

Verde agua


Preparo el viatget de l'estiu (Venècia-Trieste-Croàcia) submergint-me en el matrimoni Magris-Madieri. Primer aquest llibret de Marisa Madieri (la Laia Grau va dir que Minúscula era la millor editorial i des d'aleshores només faig que sentir-ne parlar; i de manera elogiosa sempre) en què repassa la seva vida i especialment els moments durs de l'exili dels nordiugoslaus que van preferir ser italians. Quants de temes historicogeografics absolutament desconeguts! Es llegeix fàcil i està bé. M'agrada molt el postfaci de Claudio Magris.

"Novel·la d’exili, entrada en l’edat adulta i vida. D’aquelles obres on no passa res i on passen moltes coses, o millor dit passa tot. Novel·la que té la gran virtut de dir molt amb poc, d’una forma impecable, amb una prosa poètica". (post al bloc Llegeixes o enriqueixes)

1 comentari:

Montse ha dit...

Em va encantar "Verde acqua" quan el vaig llegir fa uns sis o set anys. Minúscula ha traduït no fa gaire una altra gran joia de la literatura italiana: "Il mare non bagna Napoli", d'Annamaria Ortese. Te'l recomano altament.

I, de les autores italianes, si mai no has llegit Natalia Ginzburg, també te la recomano: és la meva preferida :)