El Pallars encara em dóna de si.
Començament espaterrant amb les diferents visions narratives d'aquest drama de la Catalunya profunda. Després potser es fa una mica llarg. Em moro de ganes, però, de passejar-me per la serra del Boumort.
http://www.grup62.cat/llibre-dos-tauts-negres-i-dos-de-blancs-114305.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada