La història m'enganxa, els alexandrins em funcionen bé, l'escenografia geològica em deixa... petrificat (barato...)
Racine és d'aquells clàssics que cauen antipàtics, Molière és el que cau bé!, com Calderón de la Barca amb Lope de Vega. Però surto del Romea pensant que alguna cosa deu tenir aquest senyor sortit dels llibres de literatura del batxillerat, quan les seves paraules i els seus versos et fan sentir durant dues hores que allò que fa referència a les passions i els sentiments i que es va transmetre segurament de boca en boca en la Grècia mil·lenària i que recolliren Eurípides i després Sèneca, descriu de manera meravellosa la condició humana i en concret el dolor dels amors impossibles. (ah! l'amor incestuós! i ah! l'amor sempre mal vist de les dones madures pels noiets joves)
Per cert la Vilarasau una mica passada de voltes és l'única que va sovint més enllà de la necessària artificialitat tràgica i cau en l'exageració ridícula. Els altres, esplèncidids!
el Romea: http://www.teatreromea.com/ca/season/1003/fedra
el text: http://www.nuvol.com/ebooks/fedra/
1 comentari:
exactament el que m'ha arribat respecte de la Vilarasau; amb tot, pendent.
Publica un comentari a l'entrada