Ho sento però està encantadora aquesta noia, la Leticia Dolera i la pel·lícula és de somriure tota l'estona i alguna rialla fins i tot. Està bé enfotre-se'n de la gert "normal".
I en la presència del germà amb síndrome Down retrobo de nou aquesta manera de fer comèdia amb "gent diversa" trobant el to adequat a l'estil de La familia Bélier.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada