A dalt tot està tranquil, de Gerbrand Bakker

Va quedar pel camí molt aprop del final.
Holanda. Una granja. un tio molt raro que té el pare morint-se al pis de dalt, un ajudant adolescent mig sonat...
I una fredor que inquieta
premi llibreter i tot el que vulgueu...

el seu començament —bo i estant encapçalat per una frase magistral, d’aquelles que queden en la memòria del lector: “He pujat el pare a dalt”— és tan aparentment insignificant que pot comportar el perill de fer pensar que es tracta d’una novel·la tan exquisida com asèptica, sense vida, bastida damunt el pur no-res d’un preciós enfilall de belles paraules, on no tan sols no hi passa res, sinó —el que és molt més greu, preocupant i desmotivador— on no hi pot passar res. http://www.racodelaparaula.cat/2012/06/a-dalt-tot-esta-tranquil-gerbrand-bakker/#axzz2QRwUeIG4

Cinema acumulat

Great expectations (Grans esperances)

A partir de la novel·la de Dickens que em sap greu no haver llegit perquè deu ser un novel·lot: un noi és adoptat primer per una dama misteriosa on coneix una nena raríssima de qui s'enamora i després és convertit en un gentleman per un protector misteriós que el fa anar a Londres. Dickensià en el bon sentit de la paraula evidentment i amb un toc màgic o fantàstic que el fa anar més enllà d'Oliver Twist i David Copperfield. Em quedo amb ganes de més metratge...

The host

estona fantàstica amb la Núria amb aquestes ànimes que entren en els cossos de les persones. Tota la terra és invadida, tota? no, un petit grup d'humans irreductibles viuen amagats aixoplugats en unes coves al mig de d'unes muntanyes del desert on conreen blat amb un enginyós sistema de captura de l'energia solar i bla bla bla

La cocinera del presidente

deliciosa la història que s'explica d'aquesta cuinera que trobem en una base científica de l'Antàrtida i que resulta que havia estat la cuinera del mateix François Miterrand

El atlas de la nubes

La història és curiosa.  Són  de fet sis històries diferents en èpoques diferents lligades més o menys Polinèsia el segle X, Londres 1930, NovAYork 1970,... fins el 2100 bladerunnerià i el món postapocalipsi. Deu ser una bona novel.la però en la pel.lícula cada història em sembla amb poc contingut, unes més que d'altres és cert.

Llop entre llops

Poderosa novel.la. Berlín 1923. La República de Weimar i la seva hiperinflació. Pagel, Petra, el  capità de cavalleria von Praschwitz i la seva dona i la seva filla Violet i von Studman i l'alferes... i multitids de secundaris que es converteixen en protagonistes en moments donats. I Neulohe, la possessió rural amb el castell i la mansió i a casa de l'adminitrador. Intents de cops d'estat, suïcidis, fugues d presos, embogiments... i és que 1200 pàgines donen per a molt. Tot un món.
Esplèndida malgrat les seves rareses. Una novel.la que varia molt amb parts i enfocaments molt diferents. Sempre fosca, però, com la nit berlinesa i com el bosc de la frontera polonesa en terres de Silèsia .

Sant Martí vell

Doncs si no hi heu estat, un racó amb molt d'encant a cavall del Gironès i de l'Empordà.

El cuarteto

Molt recomanable. En una residència de gent gran, tots exmúsics i cantants d'òpera, hi arriba una exdiva que cau com una bomba. la pel·lícula no amaga els Alzheimers, ni les embòlies, ni les incontinències d'orina però té un to amable, un estil molt anglès -bona, Hoffman- que la fa molt passadora.

Django

Gran Tarantino! Barreja de western i Lo que el viento se llevó per l'ambientació, la història d'aqurst negre caçarecompenses és entretinguda, irònica, original...banda sonora divertidíssima...  Fantàstica per un diumenge a la tarda despreocupat. Amb la condició que no desagradi l'estil Tarantino de sang i fetge

El jardí oblidat, de Kate Morton

em venia de gust lectura fàcil i entretinguda i ho vaig aconseguir: història a tres bandes de tres dones al llarg de tres moments històrics: Eliza, la pèl roja esbojarrada i lliure avant-la lêtre, Londres i Cornualla  a cavall del XIX i del XX; Nell, que als quatre anys arriba sola en un vaixell en un port australià i que es passa la vida buscant els seus orígens, Cassandra, la seva néta i que a la seva mort continua de nou per terres de Cornualla la cerca. I una mansió, i un jardí i un laberint...
Les errades lingüístiques intolerables no em posen prou de malhumor perquè no sigui capaç de llegir-m'ho d'una tirada i amb força interès. Sense genialitats literàries.

aquest se la carrega: http://www.llegirencasdincendi.es/2011/06/el-jardin-olvidado-kate-morton/

Amor, de Michael Haneke

Dos vells professors de música s'enfronten a la decadència, la malaltia, la senilitat... Fantàstica pel·lícula i duríssima, segons com. Pot ser fins i tot dolorosa. Detalls brutals  i trets de la realitat més concreta: canvi de llits, cadires de rodes, bolquers, infermeres amb fredor professional, esforços ineficaços per comunicar-se...

Actuació descomunal  del Trintignant i l'Emmanuelle Riva.
I Schubert.

Quedan avisados. Quien espere encontrar en el filme de Haneke un romance crepuscular lleno de nostálgicas sensaciones, un amor marchito que rescata el aroma de antaño ante el ocaso de la vida, se dará de bruces con una brutal y demoledora historia. 
http://www.europapress.es/cultura

altres enllaços:
http://iwrite.es/cine-y-series/amour-de-michael-haneke/

http://www.elcultural.es/version_papel/CINE/32135/Michael_Haneke_en_el_amor_y_en_la_muerte

El hòbbit

Tampoc m'esperava una altra cosa, però les simpaties que em desperta la trilogia de Tolkien i el seu món van fer que en sortís una mica decebut. L'aventura em va semblar absolutament lineal i poc emocionant i vaig agrair-ne el final sobtat. Els paisatges, sí, és clar; la cançó dels nans, l'escena de les endevinalles... poca cosa, però...

El cor és un caçador solitari, de Carson McCullers

M'agrada molt aquesta novel·la que m'acompanya en el canvi d'any: una ciutat  innominada del Sud dels Estats Units (Georgia potser que és on va néixer la MC Cullers), els dies previs a la 2a Guerra Mundial  els barris baixos i deprimits on es desferma la tensió entre negres i blancs i uns personatges entre aïllats in sòrdids: Mick, l'adolescent idealista, Singer el sord-mut admirat per tots, Jake, el comunista i alcohòlic que treballa en una fira d'atraccions, Biff, el propietari del cafè-restaurant, el vell doctor Copeland el negre conscienciat... Una trama on passen poques coses però les suficients per posar la punta d'interès argumental necessària... La Mc Cullers la va escriure amb només vint-i-tres anys i és una petita joia amb un estil senzill i directe que arriba fàcilment i et transporta.
Buscaré la balada del cafè trist...

I no em puc estar de dir que l'edició de La Butxaca és farcida de faltes de puntuació i que la traducció d'en Folch i Camarasa, és com a mínim absolutament passada de moda.

Aquesta manera de narrar tranquil.la però no exempta de tensió en el contingut d'allò que conta, que es troba també a la conducta dels personatges que configuren un món que desperta les sensacions i els sentiments del lector, atrapat pels personatges abocats a la misèria en els seus diversos nivells.
(Margarida Aritzeta a http://maletasarda.blogspot.com.es/2009/02/el-cor-es-un-cacador-solitari-de-carson.html

Mr. Belvedere » ¿ES FEMINISTA “UNA PISTOLA EN CADA MANO”?

Una pistola en cada mano

Una colla de personatges estereotipats si es vol però representatius de tota una generació. No exactament la meva però quasi. Actors i actrius esplèndis i un guió enginyós. Bona feina d' en Cesc Gay.

Sala i Martín sobre Wert

¡A Wert si dejamos de hacer el primo!

Normalment no sóc s'en Sala i Martín però aquest cop la clava

Bel-ami de Guy de Maupassant

La història d'un arribista, d'un escalador, d'un aprofitat de les dones que gràcies a elles i al periodisme va pujant en l'escalafó de la societat parisenca de finals del XIX. Un llibre que llegeixo malgrat la portada (hi falta l'important mostatxo deDuroy, tot un símbol eròtic  i és que aquest pàmfil de Crepúsculo no pot resistir la comparació) i amb l'orgull del francès que dec a la Tiat. Li ho explicava en l'última visita que li vaig fer a la Vall d'Hebron i l'acabo l'endemà del seu enterrament. Un petit homenatge, doncs.

Poso dues imatges perquè em cregueu.

Subirats: més enllà dels partits

(Però sensr prescindir dels partits, afegeixo jo)

¿Repetir errores? | Cataluña | EL PAÍS

LOMCE: no només contra la llengua

Joan Coscubiela (@jcoscu) twitteó a las 6:38 AM on mié, dic 12, 2012: BON ARTICLE DE BARGALLO. Wert contra la escuela http://t.co/QKjgVUmw vía @elperiodico_cas (https://twitter.com/jcoscu/status/278735631700598784)
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/wert-contra-lescola-josep-bargallo-2269651

Dans la maison

I de sobte un professor de literatura troba un alumne que escriu bé! Oh miracle! Interessant aquesta comedia (perque es una comedia,  no?)  sense moltes pretensions però original , costumista però no realista...

http://www.youtube.com/watch?v=yldDvqmfRUM

Stoner, de John Williams

La vida, tota, d'un professor universitari americà al llarg del segle XX (1a GM, 2aGM anys cinquantes...). Els seus orígens pagesos, la seva dona histèrica, el seu rival acadèmic, l'alumna convertida en amant...) Un llibre que va de menys a més. Un personatge interessant per la seva indefinició: no sé si és gris i mediocre o genial, si és fred i indiferent o és apassionat i decidit. Jo diria que aquesta és l'originalitat de la novel·la.

12 raons per llegir Stoner  (del bloc nervi.cat de Susanna Álvarez)

Si hagués d'etiquetar aquesta novel·la d'alguna categoria ho faria com a novel·la que no decep. És freda, però és una gran novel·la. http://airunmg.blogspot.com.es/2012/08/stoner-de-john-williams.html

Un argument i un personatge que no tenen, aparentment, res d’especial ni d’engrescador. Això no obstant, ambStoner, John Williams aconsegueix que no puguem deixar de llegir fins a la darrera plana .http://www.nosaltresllegim.cat/2012/stoner-john-williams/

la historia de Pi

Amb la Núria sortim emocionats perquè aquest final que li dóna la volta a la història és espaterrant. Potser algú trobarà la història rocambolesca, les imatges una mica llepades , el personatge massa ingenu per pretendre que tot plegat vulgui representar gairebé tota una cosmologia, però a mi m'entra com una faula, una faula de les 1001 nits és clar i passo una estona fantàstica.