Amics, cosins i fills no entenen la posició d’ ICV en aquests
moments.
Penso en veu alta i intento explicar algunes coses:
ICV es
manté ferma a no acceptar un procés d’alliberament nacional independent del
procés d’alliberament social. Per això
no s’entén amb els plantejament (CiU, ERC i ANC) que obvien la perspectiva social o que pretenen una pausa a l’espera que siguem independents i
aleshores ja decidirem si som de dretes o d’esquerres.
ICV manté dintre seu sectors que no estan per
la independència, que creuen que la lluita per la millora dels drets socials no
passa per la construcció d’un estat independent, que se senten llunyans dels
ideals nacionalistes, i que interpreten
que a Espanya hi ha sectors encara que poden contribuir a crear un nou marc
constitucional que permeti un millor autogovern i un blindatge de les
competències més essencials. ICV ha cregut que era convenient mantenir una
posició que permetés la convivència dels sectors independentistes i
federalistes que formen ara el partit. Resulta que també tenim dues ànimes ;
cal renunciar a una? Un partit es defineix per la seva manera d’entendre
l’organització de la societat. ¿És la forma, la mida de l’estat un dilema
obligatori de resoldre per a un partit? Per què no deixar que aquest sigui un punt
en què es deixi que el país sigui el qui decideixi?
Per això ICV manté el dret a decidir, l’autodeterminació,
del poble de Catalunya com a principi bàsic de la seva línia política actual. Davant la
consulta del 9N la seva línia ha estat intentar garantir que totes les opcions
hi tinguessin cabuda i lluitar perquè
l’onada independentista que s’ha produït per diversos motius no a sostragués a la consulta la condició democràtica. Al
final, i cal dir-ho molt clar, ha estat l’Estat espanyol qui li ha sostret definitivament
aquesta condició al prohibir-la; la
posició de la direcció d’ICV ha estat, llavors, de no participar en aquest residu de consulta.
I ara és quan dic, des del meu recent independentisme, que comparteixo tots els
arguments d’ICV (o de la seva direcció) excepte la seva conclusió final. Penso
que es podia denunciar tot això,
mobilitzar el país i participar en la votació, explicitant i deixant molt clar
que aquesta consulta és només un pas més. Això era coherent i molt més fàcil d’explicar.
Els articulistes tenen temps per desenvolupar
bé les seves idees; jo no
3 comentaris:
Està perfectament explicat, i ho comparteixo totalment.
Sort de l'últim paràgraf! Un parell de comments: primer, ERC i ANC no obvien l'aspecte social (com tampoc ho fa Raül Romeva ni la CUP); segon, independentista no és igual a nacionalista -ja no.
Bona aportació al debat. L'independentisme considero que té un aspecte social fort i va per un camí ben diferent als nacionalismes amb estat i sense. Crec que és la possibilitat de canviar les coses per bé.
Publica un comentari a l'entrada