dissabte, 29 de maig del 2021

Pedres a la butxaca, de Kaouther Adimi

Val força la pena aquesta història de la noia algeriana a qui reclamen al seu país d'origen perquè assisteixi al casament de la seva germana petita. No és només l'esquerda de la migració, de la separació, de l'assimilació, és també la de la condició femenina, la de la soledat de la no-parella (com en diríem? la solteria?, la vida en individu? -necessitem la paraula, la parella  ens ha taponat el lèxic-).

Després va escriure allò de Les nostres riqueses (la Llibreria d'Alger) també estava molt bé.






Escrita en primera persona, l’eix predominant en la història és el del casament de la jove. El casament, clau en la tradició cultural de les dones arreu del món, és tan clau com per determinar-ne l’existència de manera contundent. I la tradició pesa malauradament molt a tot arreu, però més en uns llocs que en altres, i comporta un fort condicionament social, que priva de llibertat les dones. https://www.criticadelibros.com/sin-clasificar/el-retrat-duna-anima-esquincada/

Etiquetes: , , , ,
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)