Recomaneu-me alguna cosa

Va, obro aquest post perquè em regaleu una recomanació per quan visiti el Robafaves de Mataró o la Tralla de Vic. Cliqueu aquí sota on diu Comentaris

William Maxwell: Vinieron como golondrinas

un llibre preciós (n'hi ha que són boníssims, n'hi ha que són excel·lents, n'hi ha que són fantàstics, n'hi ha que són això: preciosos...). Tres personatges observen la vida d'una família americana dels anys 20 però especialment m'atreu la visió del nen de 8 anys enganxat a la seva mare, del nen que juga sol, del nen tímid i poruc... Després el germà, el pare, una epidèmia de grip espanyola... No em fixo normalment en l'estil narratiu i aquestes "collonades" (em deixeu?) de les assignatures de Filologia però sí que em sorprèn una manera de narrar en què les pinzellades i els detalls són incomplets però evidentíssims...

llegiu això ; us convencerà

Dedicat a la Núria

Cirlot

Descobreixo a la biblioteca un d'aquests llibres que es fan agafar de tan ben editats que estan. afegiu-hi poeta que no conec, però cognom que sona, poesies 1943-1959 (una bona època per a poetes maleïts), una contraportada que ens dóna pistes i ens llança l'ham, (fuera de los circuitos..., tiradas muy cortas..., lejos de los postulados...)
Un poema impressionant que imagino llegit pel Jorge Larrosa: Susan Lenox (Google m'explica que era una pel·lícula de la Greta Garbo, més hams...). Deixeu-me que us en copiï el començament:

Aquí estoy, en un bar, bebiendo vino
como otras tantas tardes. La tristeza,
la tristeza de muchas cosas muertas,
perdidas o no sidas, me acompaña.

Niebla, niebla.
La niebla baja lenta como un río;
su invasión me atenaza.
Ni música de jazz se oye a lo lejos
y un silencio infinito me circunda.

Da lo mismo.
Las horas que han pasado no me importan,
no me importan las horas ni los días,
los días que han pasado ni los años.
Da lo mismo.
Niebla, niebla.
Aquí estoy en un bar, bebiendo vino

(...)

no sé qué me sucede; es un recuerdo,
y un sonido de lluvia o de cortina.
En efecto,
la cortina, a mi lado, lenta oscila;
la cortina de alambres y bambúes.

Ni música de jazz se oye a lo lejos.
Da lo mismo, lo mismo.
La tristeza me mira; es un sonido,
un sonuido de lluvia o de cortina.
En efecto,
la cortina, a mi lado, en la ventana,
en la ventana muerta, leve oscila

(...)

ressenya a literaturas.com

poemes en una web força cursi

Inacabats

De vegades inacabes llibres amb el convenciment que se te n'ha perdut la qualitat i de vegades és simplement no haver-ne encertat l'època o, sobretot, no haver trobat la continuïtat imprescindible. I de vegades com més curts més impossibles!

Menciono els meus dos últims, doncs (que preciosos són, per cert, els llibres d'Acantilado! potser massa...):

El primer, Una tumba para Boris Davidovich de Danilo Kis . Contes sorprenents i incòmodes on el protagonista és sempre perseguit, castigat, assassinat(?) pel comunisme soviètic (cada un dels contes massa inassolible; en conjunt prenen més sentit).

El segon, El espejo ciego de Joseph Roth , una noia passeja pels parcs vienesos en un sense sentit que se'm fa impenetrable.

pactes

Sento i llegeixo molta gent que critica la política de pactes que s'ha dut a terme després de les darreres eleccions municipals. Per a molts els pactes són l'expressió d'allò més dolent que té la política en general i la conseqüència en concret d'una llei electoral que ara és la culpable de tots els mals: els pactes representen la lluita per les poltrones, la renúncia als principis ideològics, el desvirtuament de l'"autèntica" voluntat del poble, la nefasta influència dels partits petits... Jo, en canvi, valoro els pactes com a expressió d'una pluralitat que em permet fugir del vot útil i del bipartidisme: estic en contra d'una política que se'ns plantegi sense matisos ("amb mi o contra mi"). M'agrada més l'acord que no l'enfrontament, i penso que les majories absolutes potencien la corrupció i minven l'esperit democràtic.

Ajudar a casa?

Conferència de la Maria Jesús Comellas a l'escola: autonomia per als nens, fills, alumnes; molta més de la que els donem; moltes més responsabilitats en les feines de la casa...; molta menys protecció;
i més límits i més saber dir no. Res de nou. Res de fàcil. La teoria està molt bé.

No demanis llobarro fora de temporada

Sopar amb el Tate, en Carles i la Cristina. Alguns temes: menjar carn és absolutament insostenible? és bo que els fills dels mestres vagin a l'escola on treballen els pares? d'on ve la maldat dels que atraquen gent disminuïda? quant cobren els cangurs i les senyores de fer feina? (a partir de quantes hores cal assegurar-les?) convé acceptar pressupostos sospitosament barats?
la tertúlia, fàcil, el llobarro, fluixet.

Polítics

Tanta gent que som mentiders, ganduls, hipòcrites, egoistes... ens queixem que els nostres polítics són mentiders, ganduls, hipòcrites, egoistes...

Piratas del Caribe 3

A mi les superproduccions m'agraden i especialment l'efecte pantalla gran (i crispetes no ho digueu a ningú). Veig Piratas del Caribe 3 amb la Núria i són fantàstiques les imatges de mars antàrtics que es converteixen en cascada (observació erudita: homenatge a l'Arthur Gordon Pym de Poe?) remolins que s'enduen vaixells i especialment la mítica de les veles que s'inflen i els combats de pirates amb les banderes al vent. En la història ja m'hi perdo però m'agraden aquestes amistats/enemistats que no quadren i el paper de Jack Sparrow malgrat la pèrdua d'originalitat i frescor del començament manté algunes dosis d'humor absurd que permeten una certa visió adulta (de vegades impossible en les pel·lícules que volen ser d'humor)

Encara l'abstenció (i això que no m'agrada parlar-ne)

M'agrada la idea d'en Ramon Bassas que converteixo en frase: contra l'abstenció, més política!




per cert, llegint el bloc d'en Bassas m'assabento de la dimissió d'en Jaume Graupera el líder d'ICV a Mataró. Les dificultats d'ICV a Mataró, a Barcelona i a tants llocs de Catalunya donen encara més valor a l'increment de vots que ICV ha tingut a Vilassar. L'aposta per la renovació, l'operació Roger Solé, es confirma com un encert desitjat per un nombre important de vilasssarencs; jo m'atreveixo a dir un encert desitjat des de feia temps...

Abstenció

Coincideixo amb els que creuen que ja n'hi ha prou de tant parlar de l'abstenció després de cada jornada electoral; l'abstenció és una opció legítima i cada partit que s'espavili a buscar els seus electors , a convèncer-los i a il·lusionar-los. He dit.

Qui guanya?

(per ordre)
1r- Qui té més vots
2n- Qui té més poder polític
3r-Qui incrementa el nombre de vots
4t- Qui incrementa el seu poder polític

Fotos per a la família

ara sí les fotos de Mas Garganta

Yourcenar: Un home obscur

La història d'un jueu fosc, moribund, recordaré que el deixen en una illa semideserta i que hi va morint a poc a poc després de diverses històries amb dones i viatges i mariners i fins i tot indis i tipògrafs i una espècie d'Spinoza i... (no sé si recordaré gaire...). Llegit tres dies a Vimbodí al final d'una Setmana Santa-poc-vacances.

Fade out (amb permís)

algunes consideracions sobre música i municipalisme intentant una perspectiva d'esquerres

La cultura ha d'arribar a tothom i per tant s'han d'establir mecanismes perquè la gent amb pocs recursos hi tingui accés.

La iniciativa cultural privada és bo que existeixi i s'ha de potenciar

Abaratir l'accés a la cultura potser implica encarir-lo per a alguns.

Els diners públics s'han de gestionar amb cura i sota el control dels organismes públics que en són els responsables.

Un Ajuntament ha de donar prioritat a les iniciatives sorgides des del propi poble respecte de les alienes (en igualtat de condicions almenys).

Cal equilibrar l'extensió de l'oferta amb el manteniment d'unes ràtios que permeten la qualitat pedagògica (i de ratios els mestres hi entenem...)

En fi...

Arcadi Oliveres: Un altre món

L'Arcadi Oliveres em cau molt bé però el seu llibre em deixa un cert regust de superficialitat. És difícil l'equilibri que busco entre els llibres d'assaig, que per una banda no poden ser llargs ni pesats i en els quals m'és imprescindible un to divulgatiu i que per l'altra em molesten si hi endevino els tòpics massa fàcils.
Em queden detalls que m'han cridat l'atenció: la reivindicació del setmanari El Temps com un dels pocs mitjans de comunicació fiables del nostre país, l'explicació de la banca ètica i el comentari sobre aquest concepte del decreixement econòmic que comença a estar de moda.


Entrevista a Arcadi Oliveres al weblog Puntos cardinales

Mas Garganta

cap de setmana familiar a Mas Garganta
cada racó un quadre; cada cop d'ull un plaer estètic; una meravella d'equilibri entre la conservació del passat i l'autenticitat de l' inevitable pas del temps. Entre les arcades de la galeria la plana verda fràgil com una copa de cristall.

i aquí la selecció de fotos de mas garganta:




(sí ja ho sé, l'enllaç no funciona; doneu-me una mica de temps. Figurava que aquest programa era fantàstic però no sé quin problema hi ha que no sé configurar el servidor. Si algú en sap i em vol donar un cop de mà...)

Alberto Méndez: Los girasoles ciegos

M'impressionen aquests quatre contes enllaçats sobre personatges vençuts a la guerra; vençuts moralment, derrotats vitalment; tant, que es llencen tots a la mort perquè la vida és molt pitjor. Posa la pell de gallina especialment l'home que jeu amb el seu nadó al costat del cadàver de la mare; o l'home que viu en un armari amb el pànic de sentir que l'ascensor s'aturi al seu pis (no ho cantava Raimon això?)

Elpaís.com; Babelia: Alberto Méndez o la dignidad de los vencidos
El mundolibro.com: La posguerra en cuatro actos